Dia 5 de gener: Arribada dels Reis d'Orient al Moll d'Alcúdia, adoració del nin Jesús a l'Església de la Mare de Déu del Carme i Sant Pere i cavalcada fins al centre d'Alcúdia, amb adoració del Betlem Vivent situat a la Porta del Moll.
Els reis d'orient van en cavalcada des del Port fins al centre històric d'Alcúdia. Nombroses carrosses decorades amb motius orientals, infantils i de fantasia, van desfilant en honor a ses magestats.
Tradicional concert dels Reis amb la Banda Municipal de Música i la Coral Ciutat d'Alcúdia, amb interpretació de cançons conjuntes.
Celebració de les festes de Sant Antoni Abat, patró dels animals, amb la sortida dels dimonis des de l'Ajuntament i encesa de foguerons, això el dia 16. Les tradicionals Beneïdes d'animals, dia 17, es fan a l'explanada de l'església de Sant Jaume.
La festa de Sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d'antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb les persones, i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls...) igualment és el protector dels menescals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters i els traginers.
L'encesa de foguerons forma part dels rituals primitius del culte al sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres.
Durant el mes de gener a Alcúdia se van fent foguerons tots els cap de setmana. Les associacions de gent gran, associacions culturals i esportives contribueixen a la perduració de la tradició. L'Ajuntament d'Alcúdia concedeix l'arena que se posa davall la llenya a menera de base per a tots els que vulguin celebrar un fogueró.
La Rua recorre els carrers del centre històric el darrer diumenge de Carnaval. Durant els dies de Carnaval les escoles organitzen Ruetes.
El carnaval, anomenat també temps de carnetoltes o darrers dies, troba el seu orígen en antigues festes paganes d'hivern de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. El carnaval és una celebració que pertany al culte lunar, per aquest motiu és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el carnaval en el calendari, hem de cercar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és el Diumenge del Ram. A partir d'aquest darrer comptam quaranta dies enrere i tenim el dimecres de cendra, el primer dia de quaresma i el darrer de carnaval. Així idò, el dimecres de cendra se mourà entre els dies 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el dijous llarder ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.
A principis de la dècada dels 80 de segle XX es recuperà a Alcúdia la festa de les disfresses. Amb un gran ball de màscares el darrer dissabte de carnaval i una concorreguda rua el diumenge, Alcúdia celebra la festa del carnaval.
El diumenge del Ram se celebra la Processó del Silenci pels carrers del Port d'Alcúdia en acabar la missa de l'horabaixa.
Dijous i divendres sant, tradicionals processons de pasqua pels carrers del centre històric. Hi participen totes les confraries d'Alcúdia: Confraria de Setmana Santa de Sant Pere, Confraria de Nostra Senyora de la Llum, Confraria de la Mare de Déu de la Victòria i Confraria del Sant Crist d'Alcúdia.
El dijous sant els padrins de fonts regalen tradicionalment, un rotllo als seus fillols, que consisteix en un pastís en de forma circular guarnida de confits, que els al·lots se passen pel coll.
El diumenge de Pasqua es fa la processó de l'Encontre, anomenada popularment Es tres botets, degut a que la imatge de la Verge té una articulació que li permet fer el moviment dels tres bots, senyal d'alegria quan veu Jesús Ressuscitat.
El dimarts de pasqua es fa un pancaritat a l'ermita de La Victòria conegut tradicionalment per anar a acabar les panades.
El diumenge següent Diumenge de l'Àngel, se celebra missa a la Cova de Sant Martí i tot seguit, un dinar de germanor organitzat per la Parròquia de Sant Jaume.
29 de juny festivitat de Sant Pere, patró dels mariners. Aquest dia se fa una processó marítima i les barques engalanades surten a acompanyar la imatge del seu patró i fan una volta per la badia. Durant la setmana anterior al Moll se celebren activitats culturals i lúdiques amb cercaviles, verbenes i actuacions musicals diverses.
L'ofici de mariner va estar molt arrelat en moltes de les famílies del Port d'Alcúdia durant moltes generacions. Això juntament amb la presència d'una petita església sota l'advocació de Sant Pere, en ple nucli de pescadors de l'antic moll, donà peu a la celebració d'aquesta festivitat en honor del sant. De primer les festes es resumien en una processó per mar on hi prenien part totes les barques i la celebració d'una missa solemne a la petita esglesieta ara ja desapareguda. En els darrers 20 anys la celebració de la festa de Sant Pere ha esdevingut com una festa patronal més dins el terme d'Alcúdia. L'Ajuntament d'Alcúdia i la Confraria de Pescadors col·laboren estretament en l'organització dels esdeveniments.
Festes de la Mare de Déu de la Victòria que tenen lloc a l'ermita. La revetlla comença el capvespre de dia 1 amb una cursa de diferents categories, de pujada a l'Ermita. A la nit hi ha ball de bot amb els grups locals Sarau Alcudienc i Tacàritx. La vetllada segueix fins a la matinada cantant al so de la guitarra.
El dia 2 a les 8:30 h del matí, s'amollen coets des de La Sala i la Banda de Música fa un cercaviles per avisar a la gent que continua la festa a La Victòria. A les 11 h es concelebra una missa on es fa la tradicional ofrena de ramets de camamil·la. Tot seguit hi ha les típiques corregudes de joies. El capvespre hi ha ball de bot amb la Banda de Música. Aquest ball l'inaugura tradicionalment el Batle o batlessa ballant la Jota de La Victòria.
Sant Jaume, 25 de juliol. Les festes s'allarguen durant una setmana i durant aquests dies es duen a terme un bon grapat d'actes per triar: concerts de música, verbenes, teatre, exposicions, a més de les celebracions religioses centrades bàsicament en l'Ofici Major del dia de Sant Jaume, a la parròquia.
Per Sant Jaume l'Ajuntament empaperina els principals carrers del centre históric i els gegants precideixen l'entrada de la Casa Consistorial. El dia de Sant Jaume al vespre culmina la festa amb un concert de la Banda Municipal de Música i en acabar, un esclafit de focs artificials.
Una celebració molt sentida a Alcúdia. Cada tres anys el dia 26 de juliol, se celebra la processó del Sant Crist, la Triennal, en commemoració del miracle succeït el 1507, quan, segons conta la tradició, la imatge suà sang i aigua, posant fi a una època de sequera.
Els temps han canviat i res del que ens envolta ara té a veure amb l’entorn que es va viure en aquells moments memorables de l’any 1507. Ben segur que ningú, en aquells anys de mancances i necessitats, no hagués pogut imaginar que després de gairebé cinc-cents anys, els alcudiencs continuaríem recordant i celebrant tan solemnement el fet miraculós del Sant Crist d’Alcúdia. Tot això ens ve a demostrar que Alcúdia té un passat molt ric que hem sabut entendre i respectar, que també té un present ple de controvèrsies el qual no és capaç d’arrabassar les arrels profundes que ens lliguen a la terra i a la història, i que volem que tengui un futur esperançador basat en l’estimació, el respecte i la convivència pacífica.
Els darrers dies del mes d'agost marquen la fi de la collita de melons i síndries. Va ser una tradició molt arrelada als pobles de Mallorca aprofitar els darrers melons de l'estiu per crear una jugueta infantil. Buidant-los, fent-los una decoració de vegades senzilla i de vegades molt acurada i posant-los una espelmeta col·locada a dins. Els nins i nines fruien d'una jugueta que els abocava a poder jugar a escarnir els vigilants nocturns, vulgarment coneguts com a "serenos", els qual disposaven d'un fanalet de mà per tenir llum mentre se passejaven pel poble. Possiblement qualcú degué observar la semblança dels fanals dels "serenos" amb un meló i abans de tirar els que podien quedar al camp, va pensar d'aprofitar-los per a que els infants en poguéssin fer un joc. Aquests fanalets o llanternes de meló o síndria servien també per donar llum i a la vegada decorar, els balls de figueral, que es feien a la pagesia una vegada acabada la collita de figues, o després d'una bona jornada de collir-ne.
Els darrers anys les llanternes ja no són només de melons o síndries, hi ha gent que s'aventura a fer-les de pebre verd, pebre vermell, taronja, llimona, albergínia o carabaçó. Els nins i nines van passejant organitzadament pels carrers amb la llanterna cantant cançons com la de: "El sereno ha mort un moix, i l'ha duit en es secós..."
La festa se celebra puntualment el dia 24 d'agost, Sant Bartomeu.
A alcúdia es manté la tradició de cantar albades o serenates a les nines i al·lotes el dia de les Verges. Aquesta tradició d'orígen medieval se celebra dia 20 d'octubre, dissabte de les verges. Un grup de músics alcudiencs, procedents de diverses formacions musicals s'arreplega per anar a cantar a les fadrines del poble. També tradicionalment les fadrines que reben una serenata conviden els músics a menjar bunyols i fer un glop de mistel·la. La cantada de serenates arriba fins ben entrada la matinada.
Els membres més antics de la formació de músics surten a cantar aquest vespre almenys des dels anys 50 de segle XX de forma ininterrompuda.
La cançoneta diu: "enmig des carrer esti i es qui passa s'arrecona, ai! nineta (o el nom) bona nit, ja pots pensar qui l'et dóna".
Un rosari ensucrat és un enfilall de bombons, caramels i altres peces de dolceria, amb una rotllana de carabassat o carabassa ensucrada, anomenada patena, de dimensions més o menys grosses, que imita un rosari. És un costum arrelat que, per la festa de Tot Sants els padrins en regalen als fillols, els avis als néts i els pares als fills petits, que el passegen passat pel coll.
Tradicionalment els grans de les avemaries eren de panetets dolços i els grans dels parenostres eren de fruites ensucrades o confitades. La dolceria i la decoració es va adaptant als costums i l'oferta de cada època. Al primer quart del segle XIX es feien amb panetets de mort eren unes galletetes circulars. Després es feren de panellets (de vermell d'ou ensucrat o de pasta d'ametlla) i actualment s'hi han afegit els bombons embolcallats, caramels esponjosos i elements decoratius relacionats amb els personatges dels programes de televisió i pel·lícules infantils. A mitjans del segle XIX es podien comprar a la menuda les peces que formaven el rosari ensucrat o comprar-lo fet a una pastisseria, forn de pa o botiga de queviures.
Els rosaris i els panellets de Tots Sants, abans dits a Mallorca panetets de mort, sembla que procedeixen del costum medieval de posar pans damunt les tombes, dins les esglésies, el dia de Tots Sants, juntament amb una lluminària de ciris, pans que després es donaven en almoina. La venda de peces a la menuda per a la confecció casolana ha desaparegut. Molts de forns confeccionen ara aquests rosaris amb llepolies.
L'acte més destacat del Nadal són les matines de dia 24 de desembre i el cant de la Sibil·la, entre d'altres. El Cant de la Sibil•la és un drama litúrgic de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento(1545-1563), tot i que s'ha pogut seguir representant durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i a l'Alguer de manera pràcticament ininterrompuda.
El Cant de la Sibil•la, és un dels més preuats monuments del nostre folklore religiós. Fou declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2010. Aquest any a Alcúdia se va recuperar una versió alcudienca del cant que s'havia deixat de cantar donant pas a la versió clàssica més extesa a Mallorca. Des de l'any 2010 se torna a cantar la versió original cantada durant molts anys a l'església de Sant Jaume.
Coordenades UTM 31N ETRS89(510362,4411444) Copyright 2013 Ajuntament d'Alcúdia. Tots els drets reservats.