El cementiri municipal d'Alcúdia
El Cementiri Municipal d’Alcúdia
El cementiri municipal d’Alcúdia, provinent de l’anomenat cementiri catòlic està situat en una àrea envoltada d’altres necròpolis i cementiris. Entre el seu emplaçament i l’actual casc històric es localitzen: coves pretalaiòtiques de la murada i àrea de sa Portella 2500-900 a.C.; Església de sant Jaume amb sepultures dins la mateixa església i el fossar nou a l’exterior, entre i baix la capella del sant Crist i l’hospital de pobretat, s. XIV-XIX; el fossar vell -entre l’actual rectoria i el campet de les ànimes- s. XIII-XV; el convent de Jesús (1535-1835) s. XVI-XIX; La necròpoli alt medieval sobre el Fòrum de Pol·lèntia, s. X-XII; Necròpolis romana de Can Fanals, s. V-VII; Teatre Romà, (coves pretalaiòtiques i tombes medievals(?); necròpolis romana de Can Copido, s. II-III; i front al mateix cementiri hi ha l’església de Santa Anna amb enterraments dels s. XIII-XIV i XV, i en un segon nivell de santa Anna una necròpoli romana, s. I-II.
Amb la conquesta catalana de Mallorca 1229 i l’arribada del cristianisme a Mallorca es pren el costum dels enterraments dins les esglésies o al seu costat. A Alcúdia tant a l’antiga església de sant Jaume de Guinyent com a santa Anna, s’enterra dins les esglésies. Amb l’inici de la murada d’Alcúdia a partir de l’any 1300 i l’aglutinament de tota la població d’Alcúdia a l’actual església parroquial de sant Jaume s’enterra a dins, o al fossar vell, fora murades davant l’església parroquial i rectoria cap al campet de les ànimes, al segles XII-XV) o al fossar nou (segles XIV-XIX), al costat exterior de l’església, entre aquesta i l’hospital de pobretat, -part del fossar quedà davall de l’actual capella del sant Crist al segle XVII-. Les famílies més importants tenien les seves sepultures dins l’església, al costat d’alguna capella important, com els preveres, i els més pobres eren enterrats als fossars exteriors tant de l’església parroquial com del convent de Jesús a partir de 1535. Els franciscans rivalitzaven amb la comunitat de preveres de l’església parroquial de sant Jaume per aconseguir deixes pies i les sepultures de les famílies més benestants d’Alcúdia.
Amb l’arribada de la il·lustració i la imposició de mesures sanitàries i higièniques es comença a plantejar el fet de treure els enterraments de les esglésies. L’any 1787 el rei Carles III a través d’una Reial Ordre prohibeix les inhumacions en les esglésies, excepte dels prelats, patrons i els religiosos. El seu fill Carles IV el 1805 proclamà una Reial Ordre on es prohibeix els enterraments dins les esglésies. A Mallorca per ordre del rei es constitueix una junta per tal de determinar els llocs més adequats per a la construcció dels cementiris, que determinà el 22 de juliol de 1806 la construcció de 40 cementiris que havien d’estar baix la direcció de Jacint Cocchi, i l’any 1814 es designa com a comissionat per a la construcció dels cementiris de les Illes Balears a Antonio Álvarez Contreras[1].
[1]A Mallorca per ordre del rei es constitueix una junta integrada pel bisbe, el governador, i els presidents dels cabals comuns, i un cavaller, el compte de Formiguera, per iniciar una política de construcció de cementiris que s’havia de pagar entre el rei, l’església i els perceptors dels delmes i anomenar un inspector-executor que havia d’anar per les viles determinant el lloc més adequat per a la construcció del cementiri. Planas, Rosa: El cementiri rural i la seva implantació a santa Maria del camí, V Jornades d’Estudis Locals, Ajuntament de santa Maria, 2005, n. 5, pp. 307-317.
El novembre de 1813 el govern regent prohibeix els enterraments dins les esglésies i es dona un termini d‘un mes als ajuntaments per a que tinguin un cementiri provisional. Així i tot aquestes ordres tenen molt poc efecte i a Alcúdia es segueix inhumant dins els temples. L’any 1833 es dicta l’ordre de realitzar els cementiris a certa distància de la població emperò a Mallorca s’iniciaren molt abans degut a les mesures sanitàries dictades per les autoritats mallorquines en relació a la pesta de Son Servera de 1820 i la febre groga de Palma de l’any 1821.
L’arribada de la pesta a Son Servera el maig de 1820 serà una desgràcia cabdal per a Mallorca i suposarà no sabem si l’inici però sí l’empenta definitiva del cementiri rural d’Alcúdia. El lloc escollit fou un terreny a 700 passes propietat de Francesc Font dels Olors, davant l’església de santa Anna separat d’ella pel camí de santa Margalida, en un petit llom amb declivi cap a l’albufera, i inicialment era de tres quartons que es vorejà amb una paret de 12 palms d’altura i l’entrada situada davant el portal de l’església de santa Anna[1].
A mitjans de l’any 1820 l’obra estava en marxa. El clavari presenta a l’octubre de 1820 rebuts d’haver pagat un total de 150 lliures i 16 sous per les obres del cementiri[2] i al plenari del 9 d’agost de 1820 es feia constar que el cementiri estava en obres tal com havia recomanat el govern i s’acorda fer una contribució sobre l’apeo per a pagar les obres[3].
El cementiri rural d’Alcúdia fou beneït el 5 de novembre de 1820.
[foto 1 - AMA 22/20 s.f. actes de plenari de 1820]
Dia 5 Noviembre 1820
Señor Baile, Señor Domenech, Señor Ques, Señor Jofre, Señor Sureda, Señor Síndico: Se ha tenido presente que respecto de haberse hecho al día de hoy la bendición al cementerio se ha acordado que el Regidor de semana tenga la llave y se cuide de que se hagan las sepulturas, así como se debe y en cuanto a lo que deben pagar las casas de los muertos de liberar a este Ayuntamiento. AMA, expedients de sessions d’Ajuntament 22/20 s.f.
Abans que es finalitzàs la paret ja s’enterrà gent al cementiri, essent el primer Guillem Font Calvó el 13 de juny de 1820, i el segon Pere Francesc Perelló Martorell d’Inca[4]. Tot i les ordres en contrari els alcudiencs es seguien enterrant dins
[1] Ventayol Suau, Pedro: Historia de Alcudia, Tomo II (Biblioteca de la Ultima Hora, Palma de Mallorca, 1928), Ajuntament d’Alcúdia, 1982, pp. 245-246
[2] Ventayol Suau, Pedro: Historia de Alcudia, ibídem, p. 246.
[3] ”se tuvo presente la obra del cementerio rural tal recomendada por el gobierno, y no teniendo caudales para seguir dicha obra se acordó hacer un repartimiento por el capital del Apeo al respecto de 2 unidades por cada 100 unidades del producto y que se tenga presente en el repartimiento las que no tengan productos en el Apeo se le imponga alguna cantidad”. AMA llibre d’expedients de sessions d’Ajuntament de 1820, 22/20, s.f. Documentació referenciada per l’investigador Joan Joan Saurina.
[4] Ventayol Suau, Pedro: Historia de Alcudia, ibídem, p. 246.
les esglésies[1]. Durant uns anys es produeixen enterraments a la parròquia, al convent i al cementiri rural simultàniament, segons deixessin en el testament. Fins que l’any 1833 s’efectua el 16 de març el darrer enterrament a l’església parroquial[2]. La Reial Ordre de 2 de juny de 1833 decreta que els batles i ajuntaments seran els encarregats de fer complir la legislació, i aquest suposa l’inici de forma exclusiva del cementiri rural com a l’únic emprat a Alcúdia a partir d’aquest moment.
Durant el segle XIX el terreny del cementiri no era pla i sols estava tancat de paret alta i amb sols dos carrers que dividien el perímetre quadrat en quatre parcel·les, i al costat de les vies hi havia sembrats xiprès, i sols hi havia construïdes unes poques sepultures: la sepultura de la família Palou, i posteriorment l’any 1872 una altra de la mateixa família, i a continuació la de Can Domenech, Antoni Ferrer i Martí Martí i unes petites sepultures de poca profunditat, fins que, segons Pere Ventayol, a finals de segle la Junta de Sanitat Local aprovaren un plànol de Llorenç Ferrer i Martí i que després és modificat per Guillem Reynés Font iniciant-se les obres l’any 1898.
[plànol Guillem Reynés 1914]
L’actual cementiri fou projectat per l’arquitecte Guillem Reynés Font l’any 1914 i amb ell s’iniciaren les obres realitzades pel mestre d’obres Maties Ferrer, que finalitzaren les parets i el 13 de juny de 1914 se procedí a la benedicció del cementiri catòlic i a l’inici de la venda de nínxols a partir de 1915. Els anys posteriors mentre es realitzen les obres varis panteons són reubicats dins el cementiri
Les obres no estaven finalitzades quan l’any 1918 morí Guillem Reynés amb l’epidèmia de grip, motiu pel qual es prohibí la celebració de Tots Sants al cementiri[3]. Les obres continuen baix la direcció del batle. I això pot ser el motiu pel no es construeixen alguns elements (la façana posterior i la part dels dissidents i no batiats) i es modifiquen algunes parts de la façana del projecte original, com queda acordat en el plenari d’Alcúdia del 16 de maig de 1921[4]. Es compraren vàries porcions de terreny per ampliar la plaça del cementiri catòlic i es fixa el preu de la venda de les noves tombes en 250 pessetes[5] fins el 28 de març de 1922 després augmenta el preu fins a 300 pessetes[6].
[1] El 15 d’octubre d 1820 fou sepultat en el convent Sebastià Rotger i Amorós, tot i que el seu cunyat Andreu Capó Soliveret que morí l’any 1824 en el seu testament ordena ser enterrat en el cementiri rural. L’any 1828 fou enterrat al convent Francesc Parrona el 28 d’agost i el 15 d’octubre Cosme Vila i Rosselló és enterrat a la parròquia. El 15 de novembre Antònia Gomila d’Artà al convent i el 19 de novembre Francesc Ferrer a la parròquia. Ventayol Suau, Pedro: Historia de Alcudia, ibídem, p. 246-247.
[2] El 16 de març de 1833 s’efectua el sepeli de Juan Ximenes del Ara, ajudant de Marina de Mondoñedo, Ventayol Suau, Pedro: Historia de Alcúdia, ibídem, p. 247.
[3] En el plenari d’Alcúdia del 20 d’octubre de 1918 es recull la circular del Ministeri de Sanitat publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (en aquest cas extraordinari) on es prohibeix la celebració del dia de Tots Sants, la visita pública als cementeris tant en els pobles que ja s'han vist afectats per l'epidèmia com els pobles que encara no s'han vist afectats. AMA, llibre d’actes 32, f. 27.
[4] AMA, llibre d’actes 32, f. 107v.
[5] El 15 agost de 1921 l’ajuntament compra porció de terra de Jaume Ques Reynés per a ampliar la plaça del cementiri catòlic, i fixa el preu de venta de les noves tombes en 250 pessetes. AMA, actes de plenari 32, f. 115v. El 22 agost 1921 l'Ajuntament compra la porció de terreny de la finca "Santa Ana" per ampliar la plaça del cementeri municipal a raó de 5000 pessetes la quarterada. AMA llibre d’actes 32, f. 116.
[6] AMA, llibre d’actes 32, f. 133v.
Davant la cessió de varis terrenys de la família Costa per fer la plaça davant el cementiri, instal·lar una creu a l’entrada del municipi i una altra terreny davant l’oratori de Santa Anna l’Ajuntament d’Alcúdia el 6 de març de 1922 canvia el nom del carrer del Verdet pel de Miquel Costa[1].
Les noves obres foren acabades baix la direcció del batle, Jaume Ques, i finalment beneïdes pel bisbe de Mallorca Rigoberto Domenech el 30 d’abril de 1922[2]. L’any 1926 es realitza la instal·lació de 4 faroles al cementiri[3] i l’any 1933 es determina la il·luminació del camí cap el cementiri, que arribava aleshores fins el camp de Golf. Aquest mateix any es col·loca la placa de marbre relativa a l’acte de benedicció de 1922:
“El año del señor de 1922 se llevó a término la reconstrucción de este cementerio por el magnífico ayuntamiento de esta fidelísima Ciudad de Alcúdia siendo Alcalde D. Jaime Ques Reynés y Rector Juan Ensenyat Oliver verificándose la bendición de las nuevas obras el día 30 de abril de 1922 siendo padrinos D. Antonio Ques Ventayol y doña Catalina Costa y Llobera. Los maestros encargados de dichas obras han sido D. Bartolomé Gual Capó, D. Matías Ferrer Ferrer, D. Bernardo Martorell Cabanellas bajo la dirección del citado Alcalde. Sea para eterna memoria.”
És també l’any 1933 quan s’aprova el plànol de parcel·lació de tombes del cementiri municipal confeccionat per Maties Ferrer Ferrer i es posen en venda 64 noves tombes [4]. A l’any 1934 l’Ajuntament acorda com s’han de construir les tombes i que els constructors han de ser veïns d’Alcúdia[5].
A mitjans de segle XX es comença altra vegada a discutir sobre l’ampliació i millora del cementiri i l’any 1956 l’Ajuntament presenta un nou projecte d’ampliació i embelliment de la façana del cementiri de l’arquitecte Carlos Garau[6], i s’aprova el projecte de reparació de la façana l’any 1957[7] i l’any 1958 s’aprova el nou reglament del cementiri[8] i el 1960 la forma en la qual s’han de construir els nínxols[9].
El 1963 per a l’adob dels carrers interiors del cementiri i el camí d’accés d’acord a un pressupost extraordinari i el 1967 s’aprova la proposta de projecte d’ampliació de l’arquitecte Josep Ferragut Pou. Però la gran ampliació es realitza durant els anys setanta del segle XX. L’any 1972 davant la falta d’espai es fa una comissió per a l’estudi de l’ampliació del cementiri i s’acorda la compra terrenys adjacents i s’aprova l’any 1973 el projecte de l’arquitecte municipal Jesús J. Pou (1975).
[plànol JJ. Pou 1975]
La nova ampliació suposa un nou cos que mantén una estètica diferenciant la part nova de la part antiga. Les obres es perllongaran varis anys. Durant els anys vuitanta s’aprova un nou edicte de tarifes (1983) i un una nova ampliació de l’arquitecte Javier Massanet Moragues l’any 1984. A cada nova ampliació li succeeixen unes noves normes per a la construcció de sepultures (1987). L’any 1993 es produeix una altra ampliació amb la construcció d’un forn i un magatzem a càrrec d’Esperanza Espina. Durant els anys noranta del segle XX es venen les noves sepultures i s’aprova una nova ordenança (1994).
L’any 2003 es produeix la darrera ampliació del cementiri amb la reforma del vetl·latori i el tanatori, quedant amb la configuració actual. L’ordenança municipal vigent és la redactada l’any 1994 que malgrat havia estat aprovada no va ser publicada fins a l’any 2003.
[1] AMA, llibre d’actes 32, f. 137v-138.
[2] Ventayol Suau, Pedro: Historia de Alcudia, ibídem, p. 250.
[3] AMA, llibre d’actes 33, f. 30.
[4] AMA, llibre d’actes 35, f.76.
[5] Les parets laterals han de ser de cantó, les tombes han d'estar construïdes 3 mesos després de la subhasta, i els constructors de les tombes han de ser veïns del municipi d'Alcúdia. AMA, llibre d’actes 35, f. 85v.
[6] AMA, llibre d’actes 43, f. 66, f. 77-77v.
[7] El 15 d’agost de 1957 el plenari acorda l’aprovació del projecte de Carlos Garau de reparació de la façana del cementiri de 118032 pessetes. AMA llibre d’actes 43, f. 78v.
[8] AMA, llibre d’actes 1299, f. 14v.
[9] El 15 de novembre d 1960 el plenari acorda per millor aprofitament de la construcció de nínxols en el cementiri de l'Ajuntament per a millor aprofitament del terreny en la seva base inferior podrien construir-se quatre sepultures a cada costat amb capacitat per a vuitanta nínxols i sobre elles construir els dos grups de nínxols projectats i amb el mateix terreny es tenen el doble . Així l'ajuntament projectats per Arquitecte D. Carlos Garau i s'encarrega a les obres aparellador Municipal D. Jaime Roig Sastre. AMA, llibre d’actes 1299, f. 63v.
Coordenades UTM 31N ETRS89(510362,4411444) Copyright 2013 Ajuntament d'Alcúdia. Tots els drets reservats.