Ciutat Romana de Pol·lèntia

POL·LÈNTIA,- fundada després de la conquesta de l’illa, que dugué a terme el cònsol Quint Cecili Metel l’any 123 aC,  suposa l’inici de la vida urbana a Mallorca. El gran desenvolupament urbanístic, que va experimentar entre el segle I aC i III dC, en part donat per la seva situació estratègica entre les badies de Pollença i d’Alcúdia, la va convertir en la ciutat més important d’època romana de les Balears; amb una extensió d’entre 15 i 20 ha. El traçat reticular, orientat nord-sud, va organitzar el teixit urbà, que comptà amb una xarxa d’abastiment d’aigua potable i clavegueram. Actualment es poden visitar les àrees de la portella, el Fòrum, i el Teatre.

Des de l’any 2000 el Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia és l’encarregat de vetlar per la conservació, protecció i difusió d’aquest jaciment.

LA PORTELLA

La Portella és l'àrea residencial, que conté restes de tres domus, i del traçat viari que les uneix.  La Casa dels Dos Tresors, és lamés conservada i permet distingir les diferents parts de la seva estructura, centralitzades per l'atri.  La seva façana principal dóna al Carrer Porticat del qual encara es conserven les columnes que servien de suport a la porxada.

Just a l'altre costat del carrer hi ha la casa del Cap de Bronze, dins la qual trobaren el Cap de Nina de bronze que es conserva al Museu.  La Casa Nord-Oest, és la més mal conservada, però damunt els seus fonaments hi podem situar un fragment de la murada romana del segle III dC.

EL FÒRUM

A l'àrea central de Pol·lèntia hi ha les restes del Fòrum, la plaça de la ciutat.  És en aquesta zona oberta al públic l'any 2002, on actualment es duen a terme treballs arqueològics durant els mesos d'estiu.

L'àrea ens ha aportat valuosa informació sobre l'organització urbana de Pol·lèntia, i presenta una cronologia que va des dels moments de fundació de la ciutat als segle I aC, fins a l'època tardana relacionada amb una extensa necròpoli.

Com a elements més importants hem de destacar el Temple Capitolí, dos temples menors, un ample conjunt de Tabernae (àrea comercial), i diversos elements de tipus ornamental.

EL TEATRE

Ubicat als afores de la ciutat en direcció sud, molt proper al lloc on estaria situat el port en època romana, el teatre és un dels elements més representatius de tot el conjunt.

Inicialment fou considerat com a teatre grec, però, després de la seva excavació l’any 1952 per part d'Amorós, Almagro i Arribas, es va establir la seva tipologia i datació segle I dC.

Té com a peculiaritat el ser un teatre excavat a la roca aprofitant el desnivell natural del terreny, i conserva bon part de la seva estructura.

S’hi poden distingir els tres elements més destacats, la càvea, l’orchestra, i l’escena.

De la càvea, es conserva la cunei central i les escales d’ingrés que la delimiten, mentre que els laterals han desaparegut, es conserven també les tres grades de la proèdria separades de la resta per un passadís més ampla. La part superior de la càvea no s’ha conservat, i segons algunes hipòtesis podria ser de fusta.

L’orchestra de planta semicircular està recorreguda pel pulpitum que la separa de l’escena.

Tallada al terreny, l’escena, que presenta cinc clots que segurament servirien per encaixar-hi l’estructura de fusta de l’escenari. No conserva restes del fons de l’escena.

Durant el mes d’agost el teatre recupera la seva antiga activitat i es converteix en l’escenari del programa Agost a la Fresca que organitza l’Ajuntament d’Alcúdia.